<<Benvingut Benet XVI>>. Aquest és el missatge que es pot fàcilment llegir per molts carrers de Barcelona en els últims dies. D’altra banda, també cal fer referència a les nombroses pancartes que, contràriament a la primera afirmació, anuncien: <<Jo no t’espero>>. Es tracta, com molts ja haureu pogut deduir, de la polèmica visita del Papa a Barcelona del pròxim 7 de novembre. Aquest fet ha generat una forta discussió que ha dividit els ciutadans d’una forma pràcticament maniquea a través de la següent pregunta: Hi estàs a favor o en contra? Davant d’això, són nombrosos els col·lectius que s’han mobilitzat per tal de difondre les seves idees. Personalment, no sóc catòlica i sóc d’aquells que el dia 7 no esperaran el Papa, de manera que porto ja molta estona davant l’ordinador intentant trobar arguments en contra d’aquesta visita. Però no ho aconsegueixo. Havia escrit una primera redacció on argumentava per què el fet que sigui l’administració pública l’encarregada de finançar aquest esdeveniment és una gran injustícia. De fet, ho continuo pensant, però tot i així, totes les raons que he donat per defensar aquesta tesi són fàcilment refutables. En primer lloc, Espanya és un país aconfessional segons la Constitució del 1978. D’aquesta manera, <<els poders públics han de tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola[1]>>. Aquesta afirmació era la base de tots els meus arguments per defensar l’anterior tesi, però en canvi m’ha acabat perjudicant. Entre la població que pertany a una religió existeix un gran percentatge catòlic que s’explica gràcies a les arrels històriques d’aquest país, fortament lligat a l’Església. Seguint, doncs, estrictament la Constitució, el Papa té dret a venir a Barcelona ja que molts catalans són creients i se senten identificats amb els valors cristians i a més, els poders públics han de donar suport a la iniciativa. Per tant, l’altra col·lectiu que no ho és ha de respectar en tot moment la seva posició.
Un altre fet a tenir en consideració és el motiu de la visita del Papa. El seu objectiu és, tècnicament, consagrar el temple de la Sagrada Família que, tot i que és un dels símbols més importants d’aquesta ciutat, continua essent d’origen catòlic. Amb això, intento explicar que les persones creients tenen dret a que el líder de la seva religió visiti la seva ciutat per dur a terme una acció determinada com és la ja esmentada consagració de la Sagrada Família de Gaudí.
Per acabar m’agradaria ressaltar un últim punt. No cal oblidar que el Papa és, agradi o no, un personatge mediàtic que genera una gran expectació arreu del món. Barcelona es convertirà, doncs, el dia 7 en una de les ciutats més importants del planeta i això genera una publicitat i com a conseqüència uns beneficis. Si aquesta publicitat és la desitjada per tots o no és un altre tema de debat.
En conclusió, en aquest text he posat de manifest les raons per les quals no estic en contra de la visita del Papa. En canvi, això no vol dir que toleri el discurs del Papa ni molt menys a l’Església catòlica que en comptes de visitar ciutats podria fer quelcom més profitós a països, per exemple, subdesenvolupats. No he volgut, però, jutjar el paper de l’Església al món sinó simplement valorar la ja famosa visita del Papa a Barcelona. Per tant, <<Benvingut Benet XVI>>.
No hay comentarios:
Publicar un comentario